Etiquetas

, , ,

 

La Premsa ha divulgat aquests dies l’entrevista que “Le Peuple” de París, ha tingut amb l’il·lustre compatrici Pau Casals, el qual, en el curs de la conversa li ha fet les següents manifestacions.

 —Sóc fill d’un pobre obrer de poble —diu Casals— i per tant sóc un demòcrata fervent. Sóc un dels “expropiats” per la Revolució i per tant puc parlar amb tota llibertat del que es refereix a la Revolució que era una necessitat pel meu país.

En la meva pròxima tournée per Europa aniré a Londres, Strasburg, Budapest i per primera vegada a Sofia. Tothom podrà veure com no m’han mort ni m’han fet presoner i si em pregunten diré la veritat sobre Catalunya i Barcelona… Diré que aquí la vida és normal i que no s’assassina pels carrers. Encara que no sigui polític, hauré de dir que el meu poble no té la culpa de la guerra civil que patim i que han provocat els militars. Diré a més a més que Catalunya i Espanya, ara fan un tot indivisible.

En el conflicte actual jo no puc romandre neutral de cap manera. He sortit del poble, estic amb el poble i hi romandré sempre. No puc trair i per això mai no podré ajuntar-me amb els intel·lectuals que s’han unit amb els rebels.

 —Podeu marxar d’Espanya sempre que us plau?

—Naturalment. Vaig allà on vull i quan vull. Ara m’en vaig d’Espanya per a fer aquesta tournée de la qual us parlava, però després tornaré a Espanya a viure amb el meu poble que estimo tant. Allí he donat molts concerts a profit dels ferits i dels hospitals, i crec que és el meu deure de continuar aquesta tasca humanitària. Si jo d’alguna manera formo part de l’Art del meu poble haig d’ésser requisat, podríem dir, per contribuir a la prosperitat artística de Catalunya.

—No visitareu Alemanya en la vostra tournée?

—De cap manera. Quan Bruno Walter fou expulsat, vaig declarar que no tocaria més a Alemanya, mentre la llibertat de l’art no fos restablerta. Us ho repeteixo: deixant de banda les meves preocupacions artístiques, tinc l’esperit democràtic, i ni l’èxit ni els diners podran mai canviar-me. No oblidaré mai la meva naixença, que em lliga al poble. D’altres poden renegar de llur passat, de llur raça i de llur país. Pitjor per a ells. Llur llastimós exemple no ha d’ésser imitat. No trairé ni el meu poble ni la seva causa que és justa i santa”.

Pau Casals, ciutadà exemplar

Diari de Tarragona, 17 de desembre de 1936

 
 
 
Anuncios