Etiquetas

, , , , , , ,

En moments com el que passem, després del molt que s’ha parlat en matèria de cultura cinematogràfica, és plaent de ressenyar un fet, l’importància del qual mereix que hi dediquem tota l’atenció possible, per ésser gairebé una novetat a Tarragona i de resultats prometedors.

Es tracta de les sessions que ha inaugurat i té en cartera la Conselleria de Cultura d’aquesta ciutat, sota el guiatge de la destacada personalitat del conseller Josep Alomà, que n’ha fet una mena de tutelatge efusiu, amb l’intent de difondre les qüestions socials, estètiques i culturals relatives al cinema i estrènyer així el lligam del públic i dels realitzadors per mitjà d’un bon entés: presentar pel·lícules molt triades —documentals i d’argument— sense atendre cap de les conveniències del cinema comercial. […].

La tasca que inicia ara la Conselleria de Cultura és digna d’ésser coneguda per tots els Ajuntaments populars d’Espanya. Si a cada poble existís un animador de l’educació que tingués una visió tan clara del que pot arribar a ésser l’obra cultural del cinema, la premsa passaria a parlar del terreny de les aspiracions al de les possibilitats. Molt ha lluitat el que sota-signa fent campanya per augmentar el nombre de Cine-Clubs i dels organismes dedicats a oferir sessions d’un nou sistema d’insinuació i ensems d’orientació cinematogràfica”.

Picture’s Man

“Llibertat”, 18 de desembre de 1936

Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona

“En moments com el que passem, després del molt que s’ha parlat en matèria de cultura cinematogràfica, és plaent de ressenyar un fet, l’importància del qual mereix que hi dediquem tota l’atenció possible, per ésser gairebé una novetat a Tarragona i de resultats prometedors.

Es tracta de les sessions que ha inaugurat i té en cartera la Conselleria de Cultura d’aquesta ciutat, sota el guiatge de la destacada personalitat del conseller Josep Alomà, que n’ha fet una mena de tutelatge efusiu, amb l’intent de difondre les qüestions socials, estètiques i culturals relatives al cinema i estrènyer així el lligam del públic i dels realitzadors per mitjà d’un bon entés: presentar pel·lícules molt triades —documentals i d’argument— sense atendre cap de les conveniències del cinema comercial.

Anar a la formació i conrear un públic nou, intel•ligent que no estigui avesat a acceptar i comportar programacions fictícies i buides de mèrits educatius i artístics. S’ha parlat també molt de la necessitat d’orientar els espectacles cap a la creació d’un públic selecte que s’ocupi d’una manera seriosa del perfeccionament d’aquesta enciclopèdia general que és el cinema, en lloc d’acontentar-se a donar benefici als negociants de cinema, però dissortadament, quan es tracta de portar aquestes orientacions a l’espectacle sorgeixen amb molta freqüència esperits verges a tota emoció fílmica, aquells per als quals el cinema no és més que una barreja d’ombres i llums, que fonamentant-se en la rutina de que sols és un entreteniment, desconfien d’uns millors resultats, emprant-lo sota el signe de la Cultura i de l’Art.

El cinema en els temps moderns, ja no pot cenyir-se a una diversió. Cal donar-hi una amplitud humana, fer-ne un instrument educatiu i gobretot estendre’l a aspectes molt importants de la vida social. Ens trobem —els espanyols— en un revol de la història democràtica d’una gran transcendència i si les autoritats creuen que el Vllè Art exerceix una funció social decisiva, això els ha d’omplir de responsabüitat: l’organització de un pla i tria de programes selectes. Amb l’avinentesa d’ésser ja inaugurat el programa núm. 1 de la Conselleria de Cultura, s’ha palesat que Tarragona pot anar dels projectes a les realitats de tota mena d’innovacions.

És un pla, que per les notes donades a la premsa pel propi Conseller, cal considerar veritablement nou en el sentit de pretendre formar-se una espècie de Cine-Club amb caires oficials. A Tarragona sols recordem uns assaigs reduïts, i sense transcendència que feu el president de la Comissió de Cultura de l’Ajuntamient creat a l’adveniment de la República.

La tasca que inicia ara la Conselleria de Cultura és digna d’ésser coneguda per tots els Ajuntaments populars d’Espanya. Si a cada poble existís un animador de l’educació que tingués una visió tan clara del que pot arribar a ésser l’obra cultural del cinema, la premsa passaria a parlar del terreny de les aspiracions al de les possibilitats. Molt ha lluitat el que sota-signa fent campanya per augmentar el nombre de Cine-Clubs i dels organismes dedicats a oferir sessions d’un nou sistema d’insinuació i ensems d’orientació cinematogràfica.

És d’enaltir l’actitud, doncs, que ha adoptat el Departament de Cultura del nostre Ajuntament, interessant-se a facilitar tots els mitjans de conrear esperits sensibles i fer conèixer a fons obres d’art, documentals i científiques. Sols em resta encoratjar al públic tarragoní, perquè en aquestes condicions les sessions no hagin de veure’s desertes. Patrocinades per l’Ajuntament, suportades per una sòlida propaganda del que elles representen, deslligada, sobretot, de tot afany de lucre, ja que són d’utilitat general, aquestes sessions poden formar part de l’extens pla de renovació social que s’està estructurant.

Jo, que pels meus desplaçaments fora de la ciutat, aliens al periodisme, no m’ha estat possible oferir els meus senzills serveis en ajut d’aquesta tasca, i que no he intervingut, prego al públic tarragoní que no vegi altra cosa en aquestes ratlles que una modesta expansió a benefici d’aquestes sessions que organitza la Conselleria de Cultura.

A començar una nova vida, li toca per consegüent al públic de Tarragona que s’aprecia de posseir coneixements fílmics”.

Picture’s Man.

“Llibertat”, 18 de desembre de 1936

Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona

Anuncios