Etiquetas

, , , ,

Josep Maria Alomà Sanabras 1990 Ateneu Tarragona

 I és que allí on hi ha hagut un anarquista, ha existit un propagador de la igualtat, de la fraternitat i la justícia que s’ha destacat per la bondat dels seus ideals i per l’humanisme de què ha estat impregruit. A la vegada, però, ha estat l’enemic més aferrissat contra els tirans i les tiranies, siguin del color que siguin”

Josep Maria Alomà Sanabras

Diari de Tarragona, 16 de juliol de 1937

3 de juliol de 1937

LLUITEM

 Els homes de la Confederació Nacional del Treball s’han distingit sempre pel seu esperit de lluita. Segurament que si fessim un resum dels nostres lluitadors que han donat llur vida per la llibertat i pel millorament de les classes proletàries, seria qüestió d’emplenar planes senceres del nostre Diari. No ho farem, perquè no ens plau explotar la memòria dels nostres caiguts en pro d’un millorament humà.

Per tal de donar idea del que diem, només caldria girar la vista enrere i començar per Salvador Seguí. I si volguessim anar més enrera, per Ferrer Guàrdia. I acabaríem amb el nostre heroi popular, el malaguanyat Durruti. Veuríem que tots ells han donat la vida per l’emancipació de les classes treballadores i per la llibertat dels pobles.

En el que va de guerra i de Revolució, la CNT ha demostrat abastament  el seu esperit lluitador. El va demostrar el 19 de juliol en llençar-se al carrer i dominar el moviment feixista. I l’ha demostrat després en els fronts de combat, des d’on ha vingut lluitant amb braó i continua lluitant amb el mateix esperit i amb la mateixa fermesa.

Aquest esperit de lluita igualment l’ha tingut quan la CNT ha col·laborat d’una manera directa amb el Govern i quan, com ara, està al marge de la responsabilitat directa de govern.

Però si braó ha demostrat amb les armes a la mà, braó i capacitat ha demostrat també amb les eines de treball. Quan la burgesia volia crear dificultats a la lluita sostinguda per les masses treballadores, va ésser també la Confederació Nacional del Treball la que va llançar les consignes als treballadors per què posessin en marxa les fàbriques, les indústries i les terres abandonades pels elements facciosos.

Va ésser la CNT també, la que ja en el primer moment va crear les indústries de guerra que han estat i continuen essent el principal suport de la guerra. El predomini que la CNT ha tingut sempre entre les masses treballadores ha preocupat i ha molestat a tots aquells que sempre van arran de terra. I aquests, en el seu despit, han procurat sempre escampar la calúmnia i el descrèdit, car altra cosa no podien fer.

Ara, amb motiu de la sortida de la CNT del Govern de la Generalitat, es tornen a fer càbales entorn del que farà o no farà la CNT. “Solidaritat Obrera” ja ha dit d’una manera ben clara quina és la nostra posició, la qual resta resumida en les paraules de Durruti: “NOSALTRES RENUNCIEM A TOT MENYS A GUANYAR LA GUERRA”. Ja sap tothom, doncs, què és el que farà la CNT. Lluitar. LLUITAR com sempre ho ha fet per guanyar la guerra i també per acabar amb tots els enemics de la classe treballadora.

Josep Alomà

Anuncios