El veritable art (Josep Alomà)

Etiquetas

, , , ,

L’ideal revolucionari no ha d’esdevenir tan sols un millorament material de la vida ans també un mitjà de perfeccionament espiritual. El gust per les coses de l’esperit, per l’art en general, per la música en el nostre cas, ha de merèixer primordial atenció, si volem que a l’ensems de tenir demà una societat lliure, forta, feliç, tinguem també una societat culta, que possibilitant el progrés del pensament i de les idees, ens porti cada cop més a una vida millor.[…].

El materialisme de la nostra època, ens ha embotat els sentits esfumant aquest culte que fou una nota delicada d’ antany. Mentre la música de jazz ens allunya del veritable art, tan sols uns pocs temperaments delicats mantenen el caliu dels Bach, Beethoven, Chopin…”

Josep Alomà

Secció de Cinema de la Conselleria de Cultura

Llibertat, 27 de gener de 1937

Sigue leyendo

Josep Maria Alomà: la centralitat del progrés educatiu moral

Etiquetas

, , , ,

Josep Alomà Sanabras

L’època actual és d’enorme progrés material, de grans avenços científics, de continus invents, ço que fa que el segle XX es digui el segle de la civilització. Però al costat d’aquests progressos materials veiem que manca el progrés educatiu moral que completi l’educació dels pobles. Per això, conscient de la responsabilitat que he contret en fer-me càrrec de la Conselleria de Cultura, és pel que a mesura que ho permetin les possibilitats del moment que vivim, anirem ordenant i orientant tot allò que pugui ésser un mitjà de divulgació cultural”.

Josep Alomà

Diari de Tarragona, 9 de desembre de 1936

Josep Maria Alomà i Sanabras: humanisme i pedagogia

Etiquetas

, , , ,

Josep Alomà 1950

Para los que deseamos un mundo mejor y aspiramos a transformar la humanidad nuestra mayor preocupación consiste en educar. […]. Pero para esto faltan educadores. Verdaderos educadores. No hombres rutinarios, esclavos de añejos prejuicios y que para siempre llevarán a cuestas como un lastre del cual no pueden desprenderse ni soltar por más esfuerzos que hagan. Hay que forjar al educador como tenemos que formar la nueva humanidad. 

Hay que renovar a los viejos educadores y sistemas poniéndolos a tono con las necesidades del mañana. De nada nos serviría el triunfo de las armas, ni las vidas sacrificadas, ni cuantos esfuerzos hagamos, si a la Victoria de las armas no acompañamos las otras: las armas de la Cultura.  El libro, la pluma, el compás…

Estas son nuestras verdaderas armas, las del progreso. Son nuestras mejores armas. Todos los días las podemos emplear. Nuestro lema, hoy, mañana y siempre  tiene que ser: Educar, educar y educar…

Las armas de la Cultura son la llave del porvenir y las que hacen que los hombres de conciencia, no contaminados por el “Espíritu del Mal” estén a nuestro lado porque ven en nosotros los defensores de la libertad y de la Conciencia Universal.

Josep Alomà

Batallón del Grupo de Transmisiones del Ejército de la República

30 de diciembre de 1937

Josep Maria Alomà Sanabras i el projecte de l’Escola Nova Unificada

Etiquetas

, , , ,

Alumnes de l'Escola Nova Unificada. Classe del CENU.

Desde que la humanidad tiene conciencia de sí misma ha sido la Cultura una preocupación que han tenido todos los hombres y todos los pueblos. No ha habido nadie que negara la necesidad que tienen los hombres de adquirir un mínimum de Cultura.

En todas las épocas los que han ocupado las altas esferas sociales y que han tenido la orientación de los pueblos en sus manos han dicho que la Cultura, la instrucción y la educación de los pueblos es la base de la sociedad. Pero raramente han hecho nada práctico y positivo para que el pueblo pudiera adquirir ese mínimum de Cultura que se necesita para vivir en sociedad con un sentido ético y humano de la vida; y que todos de manera unánime coinciden en reconocer necesario e imprescindible. […].

Con la creación de la Escuela Nueva Unificada se ha satisfecho la aspiración que todos teníamos de que la escuela fuera lo que debe ser y que el niño tuviera el debido respeto a su personalidad”.

Josep Alomà

Llibertat, 16 de enero de 1937

Taller de l'Escola Nova Unificada. CENU.

Alumnes de l'Escola Nova Unificada (CENU). Catalunya.

John F. Kennedy: “One person can make a difference”

Etiquetas

, , , ,

John Fitzgerald Kennedy

A revolution is coming – a revolution which will be peaceful if we are wise enough; compassionate if we care enough; successful if we are fortunate enough – but a revolution which is coming whether we will it or not. We can affect its character; we cannot alter its inevitability”.

Profiles in Courage

John F. Kennedy

Sigue leyendo

Josep Maria Alomà Sanabras: Sobre la pedagogia llibertària

Etiquetas

, , ,

Josep Maria Alomà Sanabras - CENU

I anem al que motiva que jo, com a Conseller de Cultura, em dirigeixi als pares. A Tarragona hi havia més de la meitat dels nens que no podien assistir a escola per manca de local, tant quan teníem monarquia com república. Els únics que hi podien assistir eren els que disposaven de cabals, per la qual raó resultava que els fills dels treballadors estaven condemnats a ésser sempre uns ignorants.

Avui això, gràcies a la Revolució, ha desaparegut. Tots els nois tenen escola on anar. Escoles que no s’assemblen en res a les escoles petites i malsanes d’abans del 19 de juliol. Els nois gaudeixen d’escoles espaioses i clares, on reben el tracte degut que es mereixen com a éssers que tenen una individualitat pròpia i que cal respectar, cosa que mai no s’havia fet pel concepte equivocat de que ha d’ésser la moderna pedagogia”.

Josep Alomà

“El deure dels pares”

Diari de Tarragona, 10 d’abril de 1937

Sigue leyendo

Ignasi Mallol i Josep Alomà

Etiquetas

, ,

Ignasi Mallol Josep Aloma Sanabras La Idea Negre Blanc Articles

Pel què fa al cas concret de la reconversió del Castell de Pilats de presó a museu, des del Diari de Tarragona, diversos redactors manifestaven el 12 de setembre “la satisfacció immensa amb què acollim aquesta lloabilíssima disposició del Conseller de Cultura, company Alomà, a qui felicitem de tot cor i fins i tot, per causes que no fa el cas explicar, amb un xic de sincera emoció

El pintor Ignasi Mallol, delegat de la Comissaria General de Museus de la Generalitat, i el tinent d’alcalde i Conseller de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona Josep Alomà es traslladaren el 17 d’octubre de 1936 a Barcelona, amb l’objecte de reunir-se amb el Conseller Bosch Gimpera, qui els comunicaria l’entrada en vigor del decret relatiu a la nova distribució de museus de la ciutat de Tarragona, inclòs el nou Museu Lapidari amb seu a Pilats.

Mallol, que juntament amb l’escultor Joan Rebull dirigia des d’abans de l’inici de la guerra l’exitosa Escola Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat amb seu a Tarragona, col·laborà també estretament amb Alomà -de qui era amic des d’abans de l’inici de la guerra- en la salvaguarda del Patrimoni.

El propi conseller Alomà havia declarat l’onze de setembre de 1936 el Castell de Pilats Monument Nacional, i expressava el seu desig relatiu a que el departament de Cultura de la Generalitat s’avingués a que el bimil·lenari edifici pugués deixar d’allotjar la llòbrega presó i esdevenir museu vinculat a la difusió del llegat romà de Tarragona.

Pel què fa al cas concret de la reconversió del Castell de Pilats de presó a museu, des del Diari de Tarragona, diversos redactors manifestaven el 12 de setembre “la satisfacció immensa amb què acollim aquesta lloabilíssima disposició del Conseller de Cultura, company Alomà, a qui felicitem de tot cor i fins i tot, per causes que no fa el cas explicar, amb un xic de sincera emoció”.

Josep Maria Alomà Sanabras i l’humanisme llibertari

Etiquetas

, , , ,

Josep Maria Alomà Sanabras 1990 Ateneu Tarragona

 I és que allí on hi ha hagut un anarquista, ha existit un propagador de la igualtat, de la fraternitat i la justícia que s’ha destacat per la bondat dels seus ideals i per l’humanisme de què ha estat impregruit. A la vegada, però, ha estat l’enemic més aferrissat contra els tirans i les tiranies, siguin del color que siguin”

Josep Maria Alomà Sanabras

Diari de Tarragona, 16 de juliol de 1937

Sigue leyendo

Josep Alomà, Ignasi Mallol, Joan Rebull

Etiquetas

, , , ,

Les obres de reforma que s’estan realitzant a la Plaça de la República, han posat al descobert, després de molts anys de romandre injustament sostreta a la mirada dels intel·ligents i a la dels curiosos, l’obra interessantíssima del pou arqueològic existent en aquell indret de la ciutat.

Hem dit que l’obra esmentada és interessantíssima i afegirem que possiblement no existeix a la nostra terra un cas parell, de la seva antiguitat i característiques.

L’esmentat pou, com és cosa sabuda, està obert a la roca viva de la carena de Tarragona. Per dos trams d’escala, s’entra primer a un recinte de considerables dimensions, cobert per una volta de pedralla i morter. Aquesta volta, pel fet de pujar uns centímetres per sobre el nou nivell del passeig, més baix que abans de la reforma, ha estat enrunada i serà substituïda per una altra més baixa.

El pou pròpiament dit, comença en aquest recinte subterrani i és de construcció ben especial, car està constituït per nou cambres rectangulars obertes en la roca a pic l’una sota l’altra, fins assolir la fondària d’uns cinquanta metres. Probablement, sobrepassant el nivell de la mar.

L’accés d’una cambra a l’altra inferior, es fa per uns trampilons oberts al sòl de cada cambra en els quals va fixada una escala de fusta. Hi ha, per tant, nou escales d’aquestes, o sigui una per cada pis.

La part inferior del pou està formada per una falla o petit avenç en forma de gruta, de dimensions força majors que la de les cambres superiors. Si hem de creure Hernández Sanahuja, el sòl d’aquesta gruta estava creuat per una esquerda de la roca, per on circulava contínuament un corrent d’aigua viva. Aquesta era la deu de la qual era proveïda la Ciutat, en els temps que seguiren immediatament a la construcció del pou.

Atenent a l’evident interès arqueològic i fins tècnic d’aquesta curiosa i antiga obra de captació d’aigües, hem procurat informar-nos del que allí hi ha intenció de fer amb motiu de la reforma de la plaça. Fa uns dies en parlàrem amb el Conseller de Cultura, company Alomà, i amb el Comissari delegat de Museus, Ignasi Mallol. Tots dos coincidiren amb nosaltres no tan sols en la necessitat de salvar aquella obra de tot perill de malmetició, ans en la conveniència de valoritzar-la fent-la fàcilment visitable.

Posteriorment, hem demanat també l’opinió de l’actual Conseller de Foment i Treball, David Valle, que comparteix plenament aquell criteri. Al davant seu vam poder parlar-ne també amb l’arquitecte municipal company Ripoll, qui ens confirmà que els treballs de reforma de la plaça en l’indret on hi ha el pou, es fan amb el criteri preestablert de respectar l’obra al·ludida, excepte en la part de la volta superior que és indispensable rebaixar.

Quedarà, un cop urbanitzada la plaça, un sistema còmode d’accés al pou arqueològic, que d’aquesta manera podrà ésser visitat per tothom en qualsevol moment que convingui, sota el control i guiatge -això sí- del departament de Turisme de l’Ajuntament.

El company Ripoll ens manifestà que per tal de donar forma escaient i pràctica a l’entrada al pou, podria ésser aprofitada, si no es trobés solució millor, l’arquitectura de la font ornamental que allí haurà d’ésser bastida, deguda, per cert, a l’eminent escultor Joan Rebull, professor de l’Escola Taller de Pintura i Escultura i realitzada en aquest mateix centre de cultura artística.

Creiem sincerament que Tarragona es pot felicitar d’aquest projecte de valoració d’una interessantíssima obra arqueològica injustament oblidada, tot felicitant els regidors de la Ciutat als quals serà deguda la millora.

DIARI DE TARRAGONA (PORTAVEU DE LA CNT-FAI)
25 d’octubre de 1936
Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.